Brutalisme: què és i com es construeix una arquitectura que mostra els seus materials

Imatge destacada: il·lustració conceptual generada amb IA. No representa una obra real.

El brutalisme converteix la construcció en part de l’expressió de l’edifici. L’estructura, les superfícies i el pes dels volums deixen de quedar ocults darrere d’un revestiment. Però reduir-lo a edificis grisos de formigó impedeix entendre el més interessant d’aquesta arquitectura: la relació entre matèria, espai i ús.

Què és el brutalisme en arquitectura

El terme es va consolidar en el debat arquitectònic dels anys cinquanta i acostuma a associar-se amb l’arquitectura de les dècades centrals del segle XX. Historic England en relaciona el desenvolupament amb la voluntat de fer llegibles la funció i els materials. El nom es vincula amb el francès béton brut, formigó en brut, tot i que aquesta relació no esgota la història del concepte.

El formigó vist n’és la imatge més recognoscible, però no l’única possibilitat material. L’obra de maó, l’acer i les instal·lacions també poden contribuir a una arquitectura que fa visible com està construïda. Per això convé interpretar el brutalisme com un conjunt de posicions i recursos, amb diferències entre autors i països, abans que com un catàleg tancat de formes.

Com reconèixer un edifici brutalista

Un primer indici és la presència de volums contundents: cossos que sobresurten, grans plans, escales expressives i obertures profundes. El segon és la textura. Juntes, marques de taulers i canvis de pla participen en la composició en lloc de desaparèixer sota un acabat uniforme.

També importa l’organització. Un edifici pot mostrar des de fora la diferència entre una torre de comunicacions i els espais habitables. En altres casos, la repetició de mòduls explica la distribució interior. Aquesta llegibilitat és més reveladora que el color de la façana: una superfície grisa, per si sola, no demostra una intenció brutalista.

Com es construeix: estructura, motlle i execució

El formigó armat com a recurs estructural

En moltes obres, murs, pilars, bigues o lloses de formigó armat resolen l’estructura i participen en la imatge final. La forma visible no permet deduir per si sola com treballa cada element: un gran voladís exigeix comprovar el sistema resistent, els suports i les deformacions.

El brutalisme no constitueix un sistema constructiu homologat. Dos edificis d’aspecte proper poden combinar solucions completament diferents, des d’elements executats a l’obra fins a components prefabricats.

L’encofrat dibuixa la superfície

En el formigó executat in situ, el motlle té una conseqüència visual directa. La disposició de taules o panells, els seus encontres i els punts de subjecció determinen part de l’acabat. La documentació de The Concrete Centre sobre encofrats insisteix a coordinar l’especificació i l’execució per aconseguir la qualitat visual prevista.

Deixar el material a la vista exigeix decidir abans de formigonar quina textura es busca i quines variacions s’accepten. Un panell de mostra permet acordar el resultat amb més precisió que una fotografia de referència. El desencofrat revela tant les decisions del projecte com els problemes de posada en obra.

Una façana de formigó no resol tot l’edifici

L’aparença massissa no garanteix confort tèrmic. La inèrcia i l’aïllament compleixen funcions diferents; el projecte ha de resoldre tots dos, juntament amb la protecció solar, les fusteries i els encontres de l’envolupant. Quan es vol formigó visible a l’exterior i a l’interior, aquesta continuïtat aparent requereix estudiar amb cura les capes i els ponts tèrmics.

Una cosa semblant passa amb el so. Una sala amb moltes superfícies dures pot necessitar absorció acústica per ser còmoda. Cortines, elements fonoabsorbents i mobiliari s’hi poden integrar sense ocultar tota l’arquitectura.

Durabilitat i manteniment: part del projecte

Els canvis de to i les empremtes del temps poden formar part del caràcter d’una façana; els despreniments i les armadures corroïdes requereixen un altre tractament. Historic England subratlla que conservar el formigó històric implica estudiar-ne el deteriorament i triar reparacions compatibles amb el caràcter i l’aparença.

Convé preveure des del disseny per on discorre l’aigua, com es revisen les juntes i quines superfícies necessitaran manteniment. Una construcció brutalista ben resolta combina expressivitat material i cura tècnica: la força d’una façana també s’ha de sostenir en els detalls.

Tres obres reals que expliquen la diversitat del brutalisme

Unité d’habitation de Marsella: una idea de vida col·lectiva

La Unité d’habitation de Le Corbusier, inaugurada el 1952, permet relacionar el formigó amb una ambició urbana. Els carrers interiors, els serveis i la coberta d’ús col·lectiu plantegen que l’edifici sigui alguna cosa més que una suma d’habitatges. La fundació la considera una obra fundacional del brutalisme.

Com a lectura de projecte, l’interès rau a vincular l’escala de l’habitació amb la del conjunt. L’expressió estructural i l’organització comunitària participen en la mateixa investigació. Mirar només la façana deixa fora aquesta relació entre l’espai privat i les activitats compartides.

Hunstanton: una referència que no és un monòlit de formigó

L’escola Smithdon de Hunstanton, projectada per Alison i Peter Smithson entre el 1950 i el 1954, utilitza una estructura d’acer pintat i tancaments de maó silicocalcari. Historic England la documenta com una obra clau per a l’estudi dels Smithson.

Incloure-la obliga a revisar el prejudici material: la claredat de l’esquelet i dels components pot importar més que una suposada obligació d’utilitzar formigó. Comparant-la amb Marsella, s’entén per què convé distingir el debat del Nou Brutalisme d’una simple estètica de superfícies rugoses.

Barbican: edifici, paisatge i ciutat

El Barbican de Londres, de Chamberlin, Powell i Bon, reuneix habitatges, equipaments culturals, recorreguts elevats, jardins i aigua. La institució el presenta com una ciutat dins de la ciutat. La seva arquitectura demostra que el paisatge i els espais col·lectius són part de la qüestió, no accessoris afegits a la massa construïda.

La comparació planteja una pregunta que continua sent útil: com es passa de l’habitatge a l’espai públic? La qualitat d’aquesta transició també ha de formar part del judici sobre una arquitectura brutalista.

Quines decisions cal tancar abans de construir formigó vist

La guia Visual Concrete de The Concrete Centre relaciona el resultat amb l’encofrat, la dosificació, l’execució i la cura del formigó. Com a pauta de coordinació del projecte, convé acordar almenys aquests aspectes:

• La superfície de referència: quin acabat s’espera i des de quina distància i condicions de llum es valorarà.
• L’especejament: posició de panells, juntes i punts de subjecció, coordinada amb les obertures i els encontres.
• La seqüència de treball: com s’organitzen els abocaments i quines unions seran visibles.
• Les instal·lacions: reserves i passos previstos per evitar regates o perforacions improvisades en superfícies acabades.
• La protecció posterior: com impedir taques i danys durant la resta de l’obra.

Aquesta llista és una orientació de projecte, no una recepta de formigonatge. La direcció facultativa i els especialistes han de desenvolupar les solucions de l’edifici concret. Un bon resultat visual depèn del fet que arquitectura, estructura i execució comparteixin les mateixes expectatives.

Una casa brutalista és més barata perquè té menys revestiments?

No es pot deduir el pressupost a partir de l’estil. Suprimir un revestiment pot eliminar una partida, però exigir formigó vist d’una qualitat determinada introdueix altres condicions: mostres, motlles, control d’execució, protecció i resolució d’encontres. S’hi afegeixen la geometria, les llums estructurals, la ubicació i les prestacions de l’edifici.

Per comparar alternatives, demana pressupostos amb el mateix abast i una especificació visual clara. Una estructura convencional revestida i una solució de formigó vist no són equivalents si els acabats, les toleràncies i els treballs auxiliars s’han definit de manera diferent.

Preguntes freqüents sobre construcció brutalista

Tot el formigó ha de quedar vist?

No. L’expressió material es pot concentrar en determinats elements. Revestir zones concretes per raons d’ús o confort no elimina automàticament el caràcter del conjunt.

El microciment converteix un habitatge en brutalista?

No per si sol. Pot donar una aparença mineral, però no explica l’estructura, l’organització espacial ni la relació entre els components de l’edifici.

Pot existir brutalisme amb color?

Sí. El color pot conviure amb l’expressió del material. Identificar brutalisme i monocromia empobreix la lectura de moltes obres i en limita innecessàriament la interpretació domèstica.